El Caganer
Descobreix la història i tradició d'una de les figures més estimades dels pessebres catalans
Història i tradició del caganer
Els textos d'aquest apartat són extrets del llibre "El caganer", de Jordi Arruga i Josep Mañà (Ed. Alta Fulla, 1992).
El caganer és una de les figures més característiques i entranyables de la imatgeria popular nadalenca catalana. La inserció d'aquesta desinhibida i controvertida figura al pessebre és un contrapunt que humanitza la representació del misteri de Nadal.
El pessebre, representació plàstica del misteri de Nadal, que en principi tan sols es feia a les parròquies i els convents (seguint l'exemple de sant Francesc d'Assís, que va bastir un pessebre vivent la nit de Nadal de 1223), de mica en mica es va anar introduint a les cases particulars.
Van ser les llars aristocràtiques del segle XVIII, les primeres a construir grans pessebres monumentals, que visitava un públic nombrós. Després el costum es va estendre al poble, i la seva gran popularització fa que avui encara sigui un dels elements més vius del nostre art popular.
Podem definir el caganer com un element de la imatgeria popular que representa un individu, ajupit i amb les natges al descobert, satisfent les necessitats fisiològiques a l'aire lliure.
Acompanyat a vegades d'un porquet que l'ensuma encuriosit i col·locat tradicionalment sota un pont, rere un paller o en un altre indret ocult, és costum que quan la mainada contempla el pessebre se li digui per entretenir-la: "On és el caganer?"
El caganer no apareix d'una manera exclusiva als pessebres, sinó que també és present en més espais de la imatgeria popular. Durant els segles XVI, XVII i XVIII, època de preponderància dels gremis, el trobem com a motiu a les anomenades "rajoles dels oficis".
És possible que la incorporació del caganer al pessebre tingués lloc durant el període del barroc (al final del segle XVII o al començament del segle XVIII), un moviment que es caracteritzava per l'extremat realisme.
La figura tradicional del caganer és un pagès cofat amb barretina. Sol portar un cigarret al llavi o una pipa mentre compleix la seva obligació natural.
Quant a la variant femenina d'aquesta popular figura, cal dir que des de fa uns trenta anys ençà es fabriquen models de "caganera". El seu creador va ser el figurista barceloní Lluís Vidal.
Cada any, els ninotaires pessebrístics creen models insòlits i especials, com caganers futbolistes o que representen personatges famosos.
Malgrat que Catalunya (i alguns indrets del País Valencià) és el lloc on té més tradició, popularitat i arrelament, el caganer del pessebre no és pas una figura exclusiva de la nostra terra.
Se'n troben també als pessebres de Múrcia, Nàpols i Portugal, on són coneguts amb els noms de cagones, cacone o pastore che caca i cagões, respectivament.
Història i tradició del caganer
Els textos d'aquest apartat són extrets del llibre "El caganer", de Jordi Arruga i Josep Mañà (Ed. Alta Fulla, 1992).
El caganer és una de les figures més característiques i entranyables de la imatgeria popular nadalenca catalana. La inserció d'aquesta desinhibida i controvertida figura al pessebre és un contrapunt que humanitza la representació del misteri de Nadal.
El pessebre, representació plàstica del misteri de Nadal, que en principi tan sols es feia a les parròquies i els convents (seguint l'exemple de sant Francesc d'Assís, que va bastir un pessebre vivent la nit de Nadal de 1223), de mica en mica es va anar introduint a les cases particulars.
Van ser les llars aristocràtiques del segle XVIII, les primeres a construir grans pessebres monumentals, que visitava un públic nombrós. Després el costum es va estendre al poble, i la seva gran popularització fa que avui encara sigui un dels elements més vius del nostre art popular.
Podem definir el caganer com un element de la imatgeria popular que representa un individu, ajupit i amb les natges al descobert, satisfent les necessitats fisiològiques a l'aire lliure.
Acompanyat a vegades d'un porquet que l'ensuma encuriosit i col·locat tradicionalment sota un pont, rere un paller o en un altre indret ocult, és costum que quan la mainada contempla el pessebre se li digui per entretenir-la: "On és el caganer?"
El caganer no apareix d'una manera exclusiva als pessebres, sinó que també és present en més espais de la imatgeria popular. Durant els segles XVI, XVII i XVIII, època de preponderància dels gremis, el trobem com a motiu a les anomenades "rajoles dels oficis".
És possible que la incorporació del caganer al pessebre tingués lloc durant el període del barroc (al final del segle XVII o al començament del segle XVIII), un moviment que es caracteritzava per l'extremat realisme.
La figura tradicional del caganer és un pagès cofat amb barretina. Sol portar un cigarret al llavi o una pipa mentre compleix la seva obligació natural.
Quant a la variant femenina d'aquesta popular figura, cal dir que des de fa uns trenta anys ençà es fabriquen models de "caganera". El seu creador va ser el figurista barceloní Lluís Vidal.
Cada any, els ninotaires pessebrístics creen models insòlits i especials, com caganers futbolistes o que representen personatges famosos.
Malgrat que Catalunya (i alguns indrets del País Valencià) és el lloc on té més tradició, popularitat i arrelament, el caganer del pessebre no és pas una figura exclusiva de la nostra terra.
Se'n troben també als pessebres de Múrcia, Nàpols i Portugal, on són coneguts amb els noms de cagones, cacone o pastore che caca i cagões, respectivament.
Interpretació
El caganer és una de les figures més peculiars i estimades del pessebre català. La seva presència, aparentment irreverent, té un rerefons molt més profund que combina simbolisme agrícola, humor popular i una visió humanista del Nadal. Al llarg dels segles, aquesta figura ha evolucionat i s'ha reinterpretat, mantenint sempre un fort arrelament en la identitat cultural catalana.
Fertilitat i prosperitat
Tradicionalment, el caganer "abona" el pessebre. Segons la creença popular, la seva deposició fecundava la terra i assegurava collites abundants. En un context històric on la vida depenia del camp, aquest gest esdevenia un desig de prosperitat, salut i continuïtat per a l'any següent. És, en el fons, un símbol de cicle vital i de renovació.
Humor popular i desmitificació
La cultura catalana sempre ha incorporat l'humor com a forma de relat i comunicació. El caganer introdueix un contrapunt terrenal dins un escenari sagrat, recordant que el Nadal també és festa, quotidianitat i humanitat compartida. No pretén ofendre, sinó equilibrar allò diví amb allò proper i imperfecte.
Igualtat i humanitat compartida
Tots caguem. I el caganer ens ho recorda sense complexos. Representa la igualtat radical entre totes les persones, més enllà d'orígens, títols o condició social. Pere, pagesos, reis o figures públiques: tots fan el mateix acte natural. En això rau una de les lectures més modernes i democràtiques del personatge.
Evolució artística i social
Amb el pas del temps, el caganer ha transcendit la figura tradicional del pagès per convertir-se en un mirall de l'actualitat. Avui trobem versions de personatges populars, esportistes, polítics, icones mediàtiques i fins i tot versions artístiques contemporànies. Aquesta transformació el situa com una peça viva de cultura popular, capaç d'adaptar-se, provocar i connectar amb cada generació.
Evolució artística i social
Amb el pas del temps, el caganer ha transcendit la figura tradicional del pagès per convertir-se en un mirall de l'actualitat. Avui trobem versions de personatges populars, esportistes, polítics, icones mediàtiques i fins i tot versions artístiques contemporànies. Aquesta transformació el situa com una peça viva de cultura popular, capaç d'adaptar-se, provocar i connectar amb cada generació.
- 💬 Què n'han dit els experts
"Figura obligada dels pessebres vuitcentistes, car la gent deia que amb la seva deposició femava la terra del pessebre, que esdevenia fecunda i assegurava el pessebre per a l'any següent i amb aquest la salut i la tranquil·litat de cos i d'ànima que cal per fer el pessebre, amb el goig i l'alegria que comporta el Nadal vora la llar."
— Joan Amades
"El caganer simbolitza una indiferència còsmica que contrasta amb la motivació espiritual despertada pel misteri més gran de la humanitat, el naixement del Redemptor."
— Xavier Fàbregas
"El caganer s'identifica amb el caràcter català perquè, malgrat transcendentals esdeveniments que ocorren en aquells moments, el personatge no perd el temps i ha d'estalviar en adobs."
— Joan de Déu Domènech
"La figura del caganer es relaciona amb les grans festes i menjades paganes amb què se celebrava el solstici d'hivern, i és la personificació dels excessos comesos."
— Isidre Vallès
"L'acció del caganer és la ressonància orgànica de l'esverament experimentat per un dels pastors davant l'aparició de l'àngel anunciador."
— Jordi Bassas
"La figura del caganer realitza amb la seva deposició una labor prèvia a la vinguda del Redemptor a la terra, purificant-la de la xusma dels déus pagans."
— Norbert Mantl
"El caganer és la figura més popular del pessebre."
— Jaume Boix
"El caganer és la figura més establerta de la mitologia popular catalana."
— Doctor Escòrpius
"El caganer era el personatge més trapella o el més inadaptat al paisatge idíl·lic del pessebre, era "l'altre", amb totes les conseqüències, i com a "altre" era acceptat, en signe de liberalitat."
— Agustí Pons
"El caganer és una figura amagada i tanmateix sempre buscada com l'anella perduda entre la transcendència i la contingència. Sense el caganer no hi hauria pessebre, sinó litúrgia."
— Joan Barril
"El caganer fa en el model microsocial del pessebre domèstic el mateix que moltíssims catalans: retre culte a les coses santes alhora que despenen una gran part del seu temps cagant-s'hi."
— Manel Delgado
"El caganer sembla posar un contrapunt a tanta galindaina ornamental, a tant d'ensucrement emotiu, a tanta bellesa postissa."
— Josep Murgades
"La figura del caganer fumant la pipa és una imatge d'una gran serenitat, estat d'ànim molt necessari per afrontar els infortunis de la vida."
— Josep Pernau
"El caganer és, com tantes altres coses que han sofert el filtratge de moltíssimes generacions, objecte d'un culte: culte lúdic, estètic i superficial que retem a totes les foteses que en el fons ens apassionen."
— Jordi Soler
"L'entranyable figura del caganer encarna la debilitat humana en l'escenari sagrat del pessebre."
— Eugenio Madueño
"El caganer (o caganera), amb el seu estat de constrenyiment, es reconcilia amb tot l'univers viu, del qual és part, deixant anar allò que al cos ja no serveix, però que la terra pot aprofitar."
— Francesc Torres
- Bibliografia
Llibres i publicacions sobre el caganer
El Caganer: La Figura més popular del Pessebre Català
Jordi Arruga i Josep Mañà
Ed. Alta Fulla
Els Viatges del caganer-voltereta
Fermí Tarrés
Ed. Cim
La tendresa del paper higiènic
Josep Maria Portavella
Ed. Ven y te lo cuento
El fabricant de caganers
Xavi Morcillo
Ed. Risky Events
El Caganer (Tradicions Catalanes)
Mònica Abad
Ed. Susaeta
El gran llibre dels caganers
Diversos autors
Ed. Llibres de l'Índex
El Caganer
Anna Canyelles
Ed. La Galera
El meu primer llibre del caganer
Ed. Estrella Polar
El caganer més divertit del Nadal en 3D
Ed. Estrella Polar
On és el caganer?
Teresa Giménez Barbany
Ed. Mondadori
El Caganer. Anatomia folklòrica
Linda Wormsbecher
Westfälischen Wilhelms-Universität
El Caganer
Teresa Sabaté i Rodié
Ed. Salvatella
El misteri del caganer
Antoni Dalmases
Ed. Cruïlla
En Banyeta i el Caganer
Mercè Aranega
Ed. Baula
Pintem El Caganer
Mònica Abad
Ed. Susaeta
Celebrem el Nadal
Amadeu Carbó i Martorell
Ed. Edicions Morera
El Caganer amb un pet!
Emma Martínez
Ed. Estrella Polar
Caganer (Col·lecció Serrate)
Jordi Serrate
La Col·lecció Serrate
Creche de Noel
Diversos autors
Ed. Livres Groupe / Books LLC
トイレのおかげ (Gracies per la tassa de vàter)
Morieda Yuji
Ed. Fukuinkan
116 icones turístiques de Catalunya
Diversos autors
Generalitat de Catalunya
El caganer
Esperança Ros Arqué
Ed. Stonberg
El Caganer amb adhesius
Mònica Abad
Ed. Susaeta
Ara ve Nadal!
Cristina Losantos
Ed. Estrella Polar
La veritable història del caganer
Jordi Sierra i Fabra
Ed. Cruïlla
El caganer
Estel Baldó, Rosa Gil, Maria Soliva
Ed. Barcanova
En Patufet i el caganer
Mia Cassany
Ed. Susaeta
1 /